pròposit de la setmana: esbrinar cap on encaminar les meves passes, encara que només sigui per deixar de moure’m en cercles. Tweet
-
Home > sentint
pròposit de la setmana: esbrinar cap on encaminar les meves passes, encara que només sigui per deixar de moure’m en cercles. Tweet
qualsevol dia encara per determinar em llevaré i deixaré de queixar-me. Del fred, de la pressió de l’aigua, de la porta impossible de tancar, de les coses apuntades a l’agenda que es queden sense fer, dels trens que arriben tard i plens, de les hores de feina interminables que no em suposen cap interès i […]
el vent d’ahir xiulava a l’altra banda de la finestra i feia moure les branques dels arbres. Un dels més alts es balancejava perillosament i em va fer pensar en què passaria si caigués. Hauria trencat el finestral del despatx i, per només un centímetres i una mica de bona sort, no m’hauria caigut al […]
en els dies en què la feina és tanta que supera totes les previsions exploto. I perdo el temps més que no pas l’aprofito en un espiral ben estrany de males intencions. Com ara. Ni mirant el calendari ple de cercles de colors amb exclamacions no em centro. I quan decideixo fer un cop de […]
l’ordinador no para d’insistir-me en què l’haig de reiniciar per tal que es pugui actualitzar, però obvio els seus missatges dient-li que m’ho recordi més tard. No puc perdre el temps. Però llavors, en un d’aquells espais de temps en que no t’arriba cap correu electrònic urgent, penses que si tu puguessis també et reiniciaries […]
ens han fet fora del despatx dient-nos que era un simulacre, però després de pujar el tram d’escales que ens separa del vestíbul ja hem olorat el que era un incendi amb una fumera d’allò més real. Al sortir a fora, cordant-me la jaqueta fins dalt, he pensat en el que m’havia deixat a dins. […]
només quan sents la necessitat de dir alguna cosa la pots deixar anar. I véns aquí obrint una pàgina en blanc que deixa de ser-ho. És llavors quan les paraules ja no són teves, ja no et pertanyen, campen per on volen. Arriben a d’altra gent que les sent; d’altres les escolten. Alguns, fins i […]
diuen que cada decisió que prens és un camí que s’esborra del mapa. Ho visualitzo com un google maps qualsevol: ple de globus vermells amb lletres que marquen destins i línies blaves que marquen el camí correcte. Crec que, si no em descompto, avui he pres tres decisions que, situades al mapa, han fet desaparèixer […]
hi ha una catifa de fulles que no deixen veure el dibuix de les rajoles de la vorera. La gent les fa voleiar amb els peus mentre camina. Alguns, fins i tot, sembla que les trepitgin amb ganes, fent-les culpables d’aquelles cabòries que els ronden pel cap. Les que estan sobre els bancs fan que […]
cansada de les voràgines aconsegueixo aturar la imatge i em paro en sec. Al meu voltant tot es mou i res avança. Els segons s’amunteguen en pots tancats hermèticament que colpejo un a un, escampant-los pel terra. N’agafo a grapats i els regalo a qui en vulgui; crec que en sobraran. Recorro l’edifici sencer i […]