part del matí me l’he passat asseguda en una cadira giratòria amb una tovallola aguantant-me els cabells molls. Fullejava una revista per passar el temps mentre dues nenes a qui pentinaven per una comunió parlaven dels seus vestits. Les mares, també amb tovalloles al cap, rivalitzaven amb somriures. I he començat a sentir feinejar les […]
si tingués un balcó hi tindria flors i les regaria alegrament, avui. Perquè sí. O potser perquè m’han regalat un munt de cançons que ara sonen per l’habitació. I deixo de pensar: en parets, en armaris, en enquestes, en trucades, en mals d’esquena, en piscines. El més fotut de tenir tantes vides és que sempre […]
la qüestió és seguir caminant, diuen, encara que no vegis el final ni sàpigues massa bé cap a on vas. Doncs bé, fem un pas i un altre i encara un més. El més fotut, però, és no saber gaudir de tot allò que hi ha en aquest coi de camí: no sabria dir res de la flora, la […]
la gent torna d’unes vacances que jo no he tingut. Es nota per les lleganyes i les cares llargues repenjades a les finestres del tren. Jo segueixo validant bitllets de tren de dues zones, aprofitant aquella mitja hora per llegir algunes pàgines més i enduent-me la carmanyola per poder dinar. La gent es queixa de […]
vam ser puntuals a la cita però ens van fer esperar, com sempre, en aquella sala plena d’un ambientador de fragància horrible. Va valer la pena per poder passejar-se entre aquelles quatre parets que aviat seran nostres. Un reguitzell de números ens ha estat perseguint des de llavors fins a topar-nos amb el d’avui: el […]
els dies passen més ràpid del que en un principi un es pot arribar a pensar. Et depertes en un dilluns plujós i, quan ho tornes a mirar, et trobes enmig de les acaballes d’un divendres. Només pots pensar en poder aprofitar els dos dies del cap de setmana amb la màxima energia. Però un […]
passar tot un matí, tres cues i uns cinc paperets de torn dins d’una oficina d’hisenda no és una manera agradable d’acomiadar-me del març. Ni haver de pagar un euro per un formulari que puc imprimir-me des de l’ordinador de casa. Però l’abril té pinta de ser més dur que aquest final de mes, així […]
em miro la postal de sobre la taula i n’acaricio les lletres amb les puntes dels dits. Obro la llibreta verda i en passo ràpid els fulls per arribar als que estan ecrits amb diferents cal·ligrafies i colors. Avui, tot el que miro i el que faig està carregat de simbolisme. La fada blava que […]
havíem de parlar de parets i d’espais buits, de portes que s’obren i de finestres amb vistes al passeig, de les amplades i les llargades i les alçades, de tots els colors que hi podem posar. Però els plans són plans perquè es poden desmuntar, i últimament les galledes -d’aigua freda- ens cauen per sobre […]
gràcies a uns auriculars molt dolents he hagut de sentir un munt de cançons estúpides durant els vint-i-cinc minuts de trajecte en tren. Jo feia veure que llegia, però en realitat m’imaginava que m’aixecava del seient, li estirava els cables de les orelles i li feia empassar el seu reproductor mp3 de color rosa. Tot […]
