intento mantenir l’agenda plena d’anotacions encara que després no els hi faci cas, però és una manera com una altra de posar una mica d’ordre en una vida que, des de sempre, no en té gaire. I llavors l’obro, i en passo les pàgines, i tenint la setmana a la vista contemplo tot el que […]
sento els crits dels nens al carrer a través del balcó i intueixo les seves corredisses. Sembla que esgotin els últims moments de diumenge, però ja deuen tenir vacances. Jo sí que les esgoto atrapant tot l’aire fresc que pugui per guardar-lo a l’habitació i no passar calor a la nit. Però no ho aconsegueixo. […]
des de la finestra veig una piscina d’aquelles inflables prou gran per estirar-m’hi sencera. M’hi voldria submergir i jugar a aguantar la respiració sota l’aigua. Esquitxaria totes les rajoles i potser fins i tot l’aigua arribaria als vidres i algú m’escridassaria. La calor del tercer pis em fa pensar a fer servir la finestra de […]
els patis de sota casa acullen taules i cadires i fins al tercer pis hi arriba la selecció musical preparada per aquesta nit. Em fan pensar en quan engalanava el pati de casa els avis amb aquelles bandes amb serrells de colors i un gran sol al mig de tot. Era un temps on només […]
de dies que més val no llevar-se crec que n’hi ha més que no pas dels altres. O potser és que des de sota un pou tot es veu més negre. D’aquells en què perds tots els trens, els ordinadors es queden sense energia i a la màquina de cafès no hi ha cap got. […]
és curiós que justament ahir toqués fer una rentadora de roba blanca i que des del carrer es veiés onejar un gran llençol d’aquest color. El contrast va arribar al vespre, quan vam penjar la bandera blaugrana al balcó mentre un munt de gent es passejava amunt i avall estridentment. Des de les set de […]
m’ha semblat que després de buidar les sabates d’aigua i escórrer els mitjons m’alleugeria tant que podia volar. No ho he provat perquè m’ha semblat metafísicament impossible, però si em posava molt de puntetes ho podia arribar a semblar. M’hauria enlairat des de la barana del balcó i hauria planejat amb l’ajuda del paraigua fins […]
busco tardes distretes sense feina per gaudir-les al màxim, trucades telefòniques amb persones estimades que m’expliquin detalls de la seva vida, cançons que em diguin més amb les lletres que amb la melodia, trobades de bar i cervesa en mà per riure de qualsevol cosa, pàgines de lectura absorbent pels trajectes inacabables de tren, matins […]
em venia de gust parlar de tota la neu que va caure dilluns, aquella que ens va tenyir el paisatge i que feia equilibris sobre la barana del balcó, la que ens feia esbossar somriures amb tics infantils darrera de la finestra, la que vam fotografiar com si mai abans haguéssim vist petits cristalls de […]
anant a la màquina de cafè en una pausa de la feina he pensat que més que el cafè el que necessitava era sortir del despatx i estirar una mica les cames. Així és que he passat de llarg la màquina i he seguit passadís avall, he baixat les escales, he sortit per la porta […]
