en els dies en què la feina és tanta que supera totes les previsions exploto. I perdo el temps més que no pas l’aprofito en un espiral ben estrany de males intencions. Com ara. Ni mirant el calendari ple de cercles de colors amb exclamacions no em centro. I quan decideixo fer un cop de cap metafòric per començar a ser productiva ja ha arribat l’hora de plegar. I així es trampeja tot, fins que torna a ser dilluns.
-
Filed Under
Comments (3)
Home, després d’un dilluns sol venir un dimarts. La feina acumulada no quedarà per demà? Perquè de vegades és millor fer un esforç i treure-s’ho de sobre.
Mmmmm… t’entenc… però també passa que aquestes poques estones que són productives ho són molt més que quan no estàs sota pressió. Bé, a gestionar les energies mentre el calendari segueixi en un vermell exclamant.
Amb tanta feina no hi ha qui treballi a gust… així no es pot!