qualsevol dia encara per determinar em llevaré i deixaré de queixar-me. Del fred, de la pressió de l’aigua, de la porta impossible de tancar, de les coses apuntades a l’agenda que es queden sense fer, dels trens que arriben tard i plens, de les hores de feina interminables que no em suposen cap interès i de no tenir temps per res que realment m’interessa. Algun dia em llevaré i només somriuré, sense sentit, només per somriure. I crec que seré feliç.
-
Filed Under
Comments (3)
I per què no fas que aquest dia sigui demà mateix? S’ha de ser valent, jo no crec que m’atrevís, però sempre es pot trencar amb tot i buscar el que de veritat volem. Només tenir motiu de queixa no pot ser bo, tot s’acaba tornant agre. Posa una mica de sucre a la situació, i a canviar la vida.
Tant de bo!
Però potser cal crear-lo un mateix, des de dins, sense esperar que arribi.
La bellesa està en la imperfecció!