– preàmbul – hi va haver un autor, Megargee, que l’any 1966 va afirmar que la violència apareixia quan la instigació a la violència, mediatitzada per la ira o còlera, excedeix el nivell de control dels impulsos de l’individu. Va crear dues tipologies diferenciant els individus sobrecontrolats i els subcontrolats, una tipologia que va ser […]
què penses quan no penses? què escrius quan llegeixes? què somies quan passeges pel carrer? què cantes quan escoltes? què parles quan et parlen? què dius si no parles? què mires quan no hi ha ningú? què reculls quan has deixat de sembrar? què intentes quan les possibilitats són inútils? què creus quan les religions […]
tard en el vespre, després d’un dia llarg i pesat, una taula amb companyia, un cafè llarg dissolent el sobret de sucre. Una postal magnífica per descriure’m a mi en un dia com avui. Escolto històries tristes, de persones tristes, d’amics tristos. I no puc evitar sentir-me trista jo també, en una nova comprovació de […]
obrint els ulls a un nou matí on sembla que el dia promet, vés a saber si deu ser perquè res del que havia de fer ho acabaré fent, o potser, millor dit, perquè allò què toca fer ho deixaré un pèl arraconat, només fins que l’endemà arribi. obrint les orelles m’empasso totes les notes […]
els teus ulls no em veuen, ni em miren, ni tan sols m’observen. Els teus ulls m’interroguen, em travessen i em parlen amb una seguretat que m’espanta. Perquè tot el que em diuen jo ja ho sé i m’ho amago, perquè els meus et dirien el mateix si sabessin mirar com tu, perquè no és […]
vagarejo per carrers desconeguts; avui he decidit perdre’m en una ciutat estranya. Però els passos em guien i la remor de la gent m’empeny. Busco la soledat però qui em troba és la companyia. M’assec a l’escala de pedra, freda, però càlida a la vegada. Les notes que envolten la plaça m’inunden i decideixo escoltar-les […]
el meu cap ja fa estona que no toca ni quarts ni hores, suposo que per l’efecte del medicament, que m’arregla tota sencera però em deixa aquest mal de cap horrible. Per això m’ha sorprès al sentir-ho aquest vespre per les notícies. I molt. M’he pensat que m’ho imaginava, que eran càvales, que no podia […]
i l’entrada del març em sorprén a aquestes hores de la matinada. Entra per la finestra sense demanar permís i s’instal·la al calendari com si res, canviant-se ell mateix el full i doblegant-se sobre la taula. I com de ràpid passa el temps, collons! Si ahir encara era febrer, i ara som al març. I […]
cada minut que passa sembla voler anunciar algun final, però no sé pas de què. I és que quan no comences res no saps pas què hauràs d’acabar. Potser és el síndrome de l’etern diumenge, com ja ve a ser la costum, però crec que aquest cop té un altre significat que encara no puc […]
en un banc vermell i reixat, fred, gelat, espero el tren que em dugui a casa després d’un dia massa dur. El meu cap ha estat absent tot el dia: ni ha pensat massa ni ha estat en blanc. Es podria definir com un estat de semi-inconsciència. La mirada se’m perd sempre cap al fons […]
