potser és perquè molta gent parla de llibretes, últimament, però avui les lletres se’m rebel·len a més no poder. Potser és que em demanen que elles també en volen tenir una, de llibreta, per poder-se guardar i sortir quan sigui el millor moment. Bé en tinc una de llibreta, jo, de ben maca, i blava, […]
avui he retrobat a la meva inestimable companya de viatge. Feia dies que no la sentia pas tan a prop. Avui s’ha assegut al meu costat i s’ha obligat a donar-me conversa. Jo en un seient de tren movent-me al ritme que marcaven les vies, mirant el paisatge que s’anava dibuixant a la finestra però […]
Quan encara no has pogut fer saber a tothom el que el teu cap et passa cada dia a les deu en punt del matí a mode de pel·lícula dolenta dels anys cinquanta no pots fer més que tornar a reprimir una ganyota de mal gust a aquells que et miren demanant-te explicacions. Quan encara […]
ja falta poc per entrar a la vida i sortir-ne per la porta del darrere disfrutar-la o ofegar-la a la banyera amb aigua freda trencar esquemes i dibuixar-ne de nous plens de colors i fer-ne de nous o plastificar-los per penjar-los ben a la vista avui és d’aquells dies en que tot sembla possible… més […]
molts cops el moment més divertit és aquell que no t’esperes, com les sorpreses que t’amaguen els mags dessota els barrets. I algunes vegades aquestes sorpreses arriben amb la nit, amb aquells plans que fas que resten inacabats, quan a les teves ganes de fer alguna cosa se li uneix el fet de voler-la fer […]
Mira al teu voltant. De debò. Fes-ho. Què veus? Destrucció, fum, brases que encara escalfen el cor apagat que intenta bategar, runa, detalls d’allò que algun dia va ser alt i fort i important. Mira dins teu. Fes-me cas. Què veus? Buidor, una muntanya d’eco que només fa que repetir allò que s’ha intentat oblidar […]
amb tranquil·litat, passejant, arrossegant els peus per les rajoles. Caminant a poc a poc, per sentir cada bri d’aire que em venia a saludar a través de la bufanda, per notar cada arbre saludant-me amb les seves branques com ja he aprés que fan, per poder copsar tota la quietud que es respira a aquesta […]
acabo de recordar que quan era petita m’agradava jugar amb les ulleres velles del pare. Aquelles que eren grosses i sense vidres, només la muntura. Quan no em veia ningú anava al calaix on les desava i me les posava, me les treia, feia veure que les netejava, me les posava com una diadema tal […]
fa uns quants dies que cada vegada que obro els ulls i el dia em saluda un munt d’imatges em passen per davant com si fossin una pel·lícula. Crec que això de recordar els somnis és una cosa que va a temporades, i jo, en aquesta última, sembla que dormi en un cine. moltes imatges […]
obres un ull mentre el tic-tac del rellotge et recorda que encara no s’ha quedat sense piles. El mires i intentes recordar si avui és d’aquells dies en que et pots tornar a girar tapant-te amb els llençols o si valdria més calçar-se les sabatilles i entrar a la dutxa. Òbviament esculls la primera opció, […]
