què penses quan no penses?
què escrius quan llegeixes?
què somies quan passeges pel carrer?
què cantes quan escoltes?
què parles quan et parlen?
què dius si no parles?
què mires quan no hi ha ningú?
què reculls quan has deixat de sembrar?
què intentes quan les possibilitats són inútils?
què creus quan les religions són mortes?
què veus quan dins teu és buit?
què rius si el teu somriure s’ha perdut?
què busques quan no tenies res?
què abraces quan els tens lluny?
què menteixes si les paraules ja són buides?
què toques quan els sentits estan desfigurats?
què aconsegueixes si ja no queda res?
què imites quan els patrons són imitadors?
què brilla si la nit sempre ha sigut fosca?
què intentes si la probabilitat és la sort?
què calles quan el cor et batega més fort que el cervell?
què possibilita allò que no és possible?
què observes si tens la vista entelada?
què jugues a la vida quan la vida no és un joc?
què provoques quan intentes provocar?
què representa que has de fer quan no tens res a fer?
què t’haig de dir……………………..si només sé les preguntes?
em permeto reproduir aquí el que ja vaig escriure fa uns dies, concretament el tretze de novembre del dos mil quatre. El vaig passar per mail a la gent que coneixia, o sigui que si algú d’aquests cau per casualitat per aquí, cosa un pèl estranya, si més no, que perdonin la repetició. Però m’he recordat d’aquest què! i avui també me’l sento especialment meu… que la lluna us acompanyi aquesta nit, i totes les nits, us expliqui un conte i us adormiu plàcidament a la seva falda… abraçades a tothom, sobretot a aquells que sempre esteu aquí per escoltar-me…
Comments (12)
Aina, jo em penso que el sol fet de preguntar-se tot això ja és pensar, escriure, somiar, possibilitar, abraçar, brillar, bategar, observar, provocar… és a dir, viure. Adormir-se a la falda de la lluna, tot escoltant un conte… Alça, aina, quin desig més dolç, més serè… Vaig a provar-ho… Bona nit, maca.
Marxo un dia i el serivdor no funciona! Jum jum!
A la penùltima pregunta responc amb una dita: Qui no te faena al gat pentina.
Bona Setmana Santa a tothom!
:-)
Molt bonic.
Preguntes molt bones, totes. I a tu, aina, que no t’ acompanyi la boira i que el dia et digui ben clar.
aquesta nit, la lluna ja serà de primavera. potser brillarà més i tot i ens alenarà alguna resposta. una abraçada
hola, aina!! el teu comentari mha arribat molt. aixi que he pensat q valdria la pena visitar-te, i hi trobo una sèrie de preguntes, tan bones… m’has fet pensar…
Una abraçada forta i gràcies per visitar-me!!
Sobretot, i sense desmerèixer aquest seguit de preguntes que he trobat bastant brillants, m’apassiona (per dir-ho un xic exageradament) l’efecte òptic que em provoca aquesta llista en cursiva… que sembla que cada frase comenci un poc més endins, com si el marge s’anés fent més gran…
Aina, avui dia 21, no tan sols et felicito pel post (com tants altres cops), sinó que a més, et dono les gràcies; les gràcies, perquè has inspirat el meu pensament d’avui. Ja veus que m’aprofito del que anava a comentar-te. Una abraçada de complicitat.
Gràcies a aquestes preguntes el món avança i en eixe sentit jo crec que a millor. Si no s’haguessen fet mai aquestes preguntes no haguerem pogut llegir ni gaudir moltísimes obres de la creació humana que ens permeten sentir-nos bé de tant en tant. Preguntar-se ens es necessari, no fer-ho és caure en la buidor més absoluta. I tu ho dius molt bé al final.. què haig de dir si només sé les preguntes…Això ja és molt Aina,Bon dia de començament de vacances, igual trobem alguna resposta ;) Besets.
Si ens fem preguntes, és perquè dubtem. I si dubtem és perquè tenim inquietuds. I si tenim inquietuds és perquè no ens conformem. I qui no es conforma, realment viu, tot i que la vida li sembli tot sovint més difícil que a qui no es qüestiona res, que ho té més fàcil, però amb una vida més pobra, oi? Una abraçada.
Què haig de dir quan està tot dit?