els teus ulls no em veuen, ni em miren, ni tan sols m’observen. Els teus ulls m’interroguen, em travessen i em parlen amb una seguretat que m’espanta. Perquè tot el que em diuen jo ja ho sé i m’ho amago, perquè els meus et dirien el mateix si sabessin mirar com tu, perquè no és el mateix sentir-te parlar que veure’t mirar. I et demano que no em miris, perquè no em parlin. I no em fas cas, i se m’acosten, i les seves pampallugues m’inunden i em fan brillar a mi. I jo em faig enrera, volent evitar allò inevitable. Inevitable? Tanco els ulls abans no sigui massa tard, abans no faci el que realment no vull fer, abans que em desperti, abans que els tanquis tu i deixi de sentir el que tan m’agrada.
-
Filed Under
Comments (12)
Pot arribar a dir tantes coses… una mirada.
Les mirades no menteixen, ni amaguen res, refiat de la conversa entre mirades el seu llenguatge no sap de substerfugis ni circumloquis.
És ben cert que, per sort o per desgràcia, entre una mirada i unes paraules, les mirades solen ser més sinceres.
poques persones poden aguantar una mirada sense tancar ni desviar els ulls…
Per mi el millor moment, màgic sense dubte, és aquell en que ets capaç de mantenir una conversa amb una altra persona, només amb la mirada.
Un post preciós aina…m’ha emocionat.
Potser xq m’he vist reflexada en aquestes mirades, potser xq has expressat el que jo no seria capaç de dir…en tot cas…molt maco.
Abraçades emocionades
Una sola mirada pot dir més que mil paraules. Una sola mirada pot ferir més que mil retrets. Saps, mentre llegia, t’he imaginat mirant, i he vist uns ulls bells de mirada intensa. Una abraçada.
Manté els ulls oberts, bonica!, que qui sap si te’ls tencaran mai d’un cop de puny…
No tanquis els ulls, hi ha coses molt boniques per veure!
Mira’m. Em veus? Estic aquí. Toca’m. Vull veure’t….Mirar-t’he als ulls per sempre més.
Les mirades no sempre són fiables, la meva àvia sempre deia: no et fíis mai del lloro quan et mira.
I es que estava empiricament comprobat que la mirada del lloro era preludi ineludible de la seva picada.
Aina, perdona, però es que m´encanta portar la contraria, no em puc reprimir :).
Si veig que tothom troba una cosa fantástica la meva reacció natural és: no será per tant. I es que jo sóc balança i tot ho matitzo, sóc un torracullons, per entendrens…el que vull dir és que no és sols la mirada són també els gestos, la veu, els moviments…són moltes coses. Saps que la Marylin Monroe feia aquella mirada tant seductora i sensual? doncs la realitat és que era curta de vista i per aixó tancava una mica els ulls i la gent es pensava que estava seduint i la realitat és que intentava afinar la vista. Em perdones que sigui així?