ahir a la nit vaig sortir de casa per retrobar-me en un bar ple de fum i de cerveses i fer petar la xerrada, com un divendres qualsevol. Però abans de marxar de casa el meu pare em recorda la tradició familiar quan el veig pel mig del menjador amb la senyera (cada any menys […]
la meva ment avui treballa per lliure, fent-se la interessant, parlant de tot allò que va fer aquests dies i del que va evitar que passés. Com si fos una gran cosa. Es creu la millor de totes, la de les millors propostes i millors resultats, s’ho creu de debò, i això em sembla realment […]
un únic pensament tres preguntes (encara) sense resposta set situacions que podria viure avui tretze somnis que recordo de les últimes nits trenta-set carrers buits al voltant de casa meva cinquanta persones que no miraran per la finestra setanta-quatre somiatruites sospiraran amb gràcia vuitanta-dues estrelles brillaran en la nit amb mi … i en l’infinit, […]
es veu que les nostres percepcions es dediquen a omplir els buits d’allò que pretenem conèixer amb una sèrie d’ingredients propis trets de context. Amb una simple mirada podem encasellar algú gràcies a la nostra percepció audaç. Diuen que això ens fa la vida més fàcil, ens estalvia temps, però també ens la complica perquè […]
Tic-tac Els minuts passen lentament en aquest lloc. Em miro, aixeco les mans cap a la meva vista mentre les observo per tots els costats, i veig les ungles créixer cada vegada més, cada vegada més ràpid, igual que els cabells que aviat tocaran el terra. Però les busques del rellotge segueixen al seu lloc. […]
una passejada entre quadres era una de les coses que feia temps que em venia de gust fer. Anar passant de sala en sala contemplant aquell munt de pintures que segons el criteri d’algú es mereixen ser en un museu, criteri que (moltes) vegades discrepava molt del meu, si se’m permet l’atreviment. Camines, t’atures, t’hi […]
el caos ha tornat a la meva ment, laberíntica, per mostrar-me que ell és més fort. Es pensa que no li oferiré cap resistència, però s’equivoca. No sap que he avançat, i amb els passos he après. No vull laberints que em facin perdre. No vull caos on només hi ha d’haver serenitat. Però una […]
fa ben poc que vaig passar una bona estona asseguda en un banc d’una plaça. Esperava, com sempre acostumo a fer, però aquest cop esperava a algú. I mirava, al meu voltant, els nens jugant, la gent passejant, un munt de coloms volant, i algú que em destacava de la resta. Una noia envoltada de […]
llevada massa tard menjar el dinar sense gana sofà com a extensió del meu cos imatges televisives que reflecteixen la meva mirada un voltant massa buit ni cap soroll a sopar? dormir Tweet
fa uns anys enrera, uns quants anys de fet, em van fer veure la gran diferència que hi havia entre sentir i escoltar. Fou en una classe, de castellà per ser més exactes, i quan la professora se’m va quedar mirant esperant que li respongués si l’estava escoltant o sentint a mi no se’m va […]
