tothom sap que la vida és complicada el que a molts d’altres encara ens sorprèn, però, és la manera com ens la podem arribar a complicar nosaltres mateixos i que consti que això de sorprendre’ns ho considero d’allò més positiu aquesta tarda, al voltant d’una taula plena de somriures i de cafeïna, hem tornat a […]
no sé on vaig sentir que és molt millor fer-se una llista de les coses que s’han de fer pel simple plaer de poder-les guixar quan ja estan fetes: pràctica de dret penitenciari pràctica de sistema de penes resum de dret públic avui ja n’he fet desaparèixer tres sota una línia i realment és un […]
un munt de butaques en fileres ordenades i numerades decoren la gran sala a les fosques quan un noi amb un jersei vermell i un petita llum ens acosta als nostres llocs prèviament concertats a l’entrada ulls expectants concentrats en la gran pantalla, que bombardeja imatges que no es relacionen amb la motivació que ens […]
feia dies que no aparcava la feina fins a arribar a casa, dedicant així el temps passat al tren a mirar per la finestra.. i avui hi he descobert un horitzó multicolor, on l’ataronjat es fonia amb el blau, convertint-se en roig i desapareixent en la foscor plena de llumetes tintinejant. I amb tants colors […]
intento sortir del refugi on em vaig guardar de la meva voràgine particular i sembla que no recordo on vaig tancar la porta. Però sempre hi ha una finestra mal tancada per on treure un braç i comprovar si segueix plovent. recordo que fa poc vaig haver d’obrir el paraigua, recolzat a la meva espatlla, […]
17.30h.: fi de l’agonia aquest cap de setmana me’l penso passar al sofà. he dit. Tweet
cansada de les lectures intranscendents i els exercicis mecànics sense substància prefereixo llençar-me altra vegada a la foscor de la meva mitjanit sense xarxa però la vaga que mantenia (i que en certa manera encara no deixo) em segueix com una ombra i m’ennuvola els pocs pensaments sencers que encara em quedaven el millor serà […]
una nit que prometia plena de notes i melodies palpables, acompanyada de persones amb majúscula, i de somriures amables fent front a realitats amargues però el temps no escolta els desitjos a ningú i tot es converteix en corredisses, en colors en forma de paraigües, en pantalons xops per sota dels genolls, en nervis per […]
en un dia qualsevol mires la cartellera i decideixes anar a veure una pel·lícula vas a la taquilla i demanes les entrades amablement i t’espeten la frase: la pel·lícula és en català, eh? i tu, amb cara de no entendre el consell, li respons: ja… i? ara, quan això et passa una segona vegada en […]
