feia dies que no aparcava la feina fins a arribar a casa, dedicant així el temps passat al tren a mirar per la finestra.. i avui hi he descobert un horitzó multicolor, on l’ataronjat es fonia amb el blau, convertint-se en roig i desapareixent en la foscor plena de llumetes tintinejant. I amb tants colors al cel m’ha sabut greu fer-li un lleig vestint-me de negre.
-
Filed Under
Comments (12)
Diu tant això que t’ha passat avui! Me n’alegro molt! Petons.
De vegades va tan bé mirar per la finestra!!!!! … si no està entel.lada, es clar…
de vegades va bé posar una mica de color de rosa.. jijiji
potser no és fer un lleig; de vegades va bé una mica de contrast… Bona nit :)
No cal que la mitjanit es cobreixi de negre. Té la lluna de plata que li fa de vestit.
Això! Vestim de colors la vida!
El negre fa de bon veure entre tots els colors de la finestra.
jo també pensava com la pentesilea,
feies de contrast externament
però internament poc negre devies estar
si disfrutaves d’aquest moment. *
Molt bonic, procura fer que es repeteixi.
Les portes deuen servir per estar tancades (o obertes?), però les finestres, ai les finestres, quina altra utilitat millor que servir per mirar?
Doncs espero que demà surtis llapant de casa perquè entre el cel i tu hi hagi l’arc de Sant Martí.
Un petonàs guapa!
On el trobes? Aquí, a cada teva! no crec que estigui en cap lloc més ;)