tinc les claus i la bossa, però abans de sortir m’aturo davant de la porta i la veu que ve de fora m’obliga a mirar per l’espiell… foscor… surto, doncs, i la veu es fa més present quan em dirigeixo a baixar les escales. La localitzo. La veu repeteix que ja és al lloc acordat, […]
sembla que les arrels hagin fet la seva feina i no em permetin ni moure un dit sense el seu consentiment. Dins d’aquests dies l’aire ja comença a fer-se feixuc i no en trobo les finestres. Potser és que no n’hi ha. Però no ho vull creure, significaria deixar-se ofegar, i és massa fàcil vull […]
se’ns presenta un nou any com si fos la nostra segona oportunitat, o la vint-i-quatre, per poder trobar aquell camí anhelat en els tres cents seixanta-cinc dies precedents el millor de tot és que, encara que aquest any tampoc el trobem, almenys podrem caminar junts bona entrada d’any als que ja l’heu rebut a la […]
… encara que la grossa no hagi caigut aquí (amb incisos) ahir vaig aconseguir un munt de somriures i abraçades sense els quals, de ben segur, no seria tal i com sóc. Quan vaig escriure això no ho sabia però ho intuïa… ara ja ho puc dir ben alt: quina sort de ser com sóc […]
l’últim escrit que he penjat aquest migdia no existeix, s’ha esfumat, tal i com es pot veure a sota d’aquestes línies. Un gran forat blanc. Diuen que per culpa del servidor. I em fot, em fot especialment perquè em semblava el millor de mi en aquests últims dies plens de massa coses no massa bones. […]
avui he tornat a perdre un tren -i amb ell una mica de paciència- però he guanyat un gràcies, un berenar, uns quants somriures, i una piruleta quina sort que això de viure sempre t’intenta equilibrar els plats de les balances Tweet
ahir a la nit, mentre tornava a casa, em deia que havia sigut un dia fantàstic. No havia fet ni la meitat de coses que havia de fer, però això no treu que el dia hagués estat fantàstic. Dinars al sofà, sobretaula juganera, berenars entre taules i somriures, sopars de crispetes i vetllada de cine […]
aquest dimecres se’m presenta com una mena d’oasi entremig de les festes… avui és el primer dia en uns quants que he hagut de posar els peus al terra a les set del matí… i això ja no tornarà a passar fins d’aquí a uns quants dies més. encara que potser ho hauria de fer […]
…té tres-cents seixanta-cinc dies, normalment; però aquest any que ja fa que dura aquesta MiTjaNit té molt més que això: la vostra companyia. I per tant us vull dir gràcies a tots i a cadascú dels que heu passat per aquí algun cop i us hi heu trobat ben còmodes, als que heu tornat, als […]
trobades esperades de feia temps que comencen amb una llarga abraçada i acaben amb un somriure que desitja repetir l’experiència. i, entremig, l’escalfor d’un bon refugi i del fum que dispara la tassa ben calenta, la calidesa d’uns ulls amb ganes de menjar-se la part del món que li correspon, la fúria més instintiva de […]
