un bon amic (que fa massa temps que no veig) em va respondre a una d’aquelles impertinències que enviava per mail. Hi vaig dibuixar un reguitzell de preguntes, encapçalades per un què inquisitori, i ell em va respondre ai Aina! això de només saber les preguntes ja ho tenim els de la sociologia… es deia […]
el meu rellotge ja marca l’hora de l’estació ferroviària del poble per tal de no haver de perdre cap tren. El problema rau en que els trens tampoc fan cas del rellotge de l’estació. I tot són corredisses. el meu cap segueix una lògica estranya, en la qual encara no hem entrat del tot a […]
en d. és un nen que quan s’està despertant mai obre els ulls del tot fins que no diu el primer bondia. en d. és d’aquells nens que quan arriben de l’escola no van directes a la televisió, sinó que s’asseuen a la seva cadira i es posen a escriure el seu diari particular. en […]
he intentat cercar per aquesta xarxa un notícia que vaig veure per les ones televisives però no he tingut èxit. la notícia en qüestió explicava el judici a un home que va matar la seva dona atropellant-la diverses vegades pel sud de la península, si mal no recordo. en la imatge es veia el marit-botxí […]
potser ja ho haureu notat, i és que he dedicat el matí a intentar fer alguna cosa per intentar personalitzar més aquesta casa virtual. I, a part de la capçalera, poca cosa més m’ha sortit. I, la veritat, és que tampoc n’estic massa orgullosa; però m’agrada més que la que tenia per defecte. Tanmateix, tot […]
massa vegades la por t’atura de fer coses que no són menys difícils de fer que d’altres, però no ho podem evitar, i ens aturem però quan decidim deixar-la de banda i mantenir el pas ferm cap endavant ens adonem que aquella por no era més que una boirina que ens rondava i que escampa […]
recordo que sempre veia els bruixots com personatges dolents que busquen paraules encantades per transformar persones en gripaus o altres animals llefiscosos. fins que me’n van regalar un que semblava un astrònom amb tot d’estrelles i llunes dibuixades al seu vestit. La seva cara s’assemblava a l’avi que recollia els néts a la seva vora […]
una sorpresa en una caixa tancada amb clau. una foto de paisatges tropicals amb aquelles lletres tintades que no sé que volen dir però que expliquen massa coses. una mirada alegre al trobar-ho. una mirada buida a l’ensenyar-ho. i un camí ple de pujades i graons que es fa llarg esperant saber què hi passa […]
de tant en tant recordo les classes d’història de l’escola, quan al penúltim curs ens va tocar un professor que va aconseguir que se m’hi despertés l’interès i sempre en recordo la mateixa frase: la història no segueix pas una línia recte sinó que és cíclica és que mai aprenem dels errors? Tweet
cinc, quatre, tres, dos, un… estic esperant una trucada, una comunicació, un senyal de fum per poder dir bona nit i fins demà, amagar-me sota els llençols i intentar oblidar que hem entrat al setembre. però no arriba, no em sent, no m’escolta, i m’arrepenjo a la cadira i adopto la posició més còmoda que […]
