avui, després d’uns dies durs i sense treva, només us puc deixar una cita que parla per ella sola: quien mata de lejos lo ignora todo sobre el acto de matar. Quien mata de lejos ninguna lección extrae de la vida ni de la muerte: ni arriesga, ni se mancha las manos de sangre, ni […]
una setmana curta, sentint-la llarga, considerant que encara ens en falten moltes més. Penso en allò que vaig fer fa uns dies i em costa de recordar-ho. I, a la vegada, penso que tampoc fa falta recordar-ho ara. Les vivències se’m presenten a la memòria quan visc algun moment relacionat, i ara per ara tampoc […]
hi ha pensaments que m’aturen, que fan que la mirada se’m perdi en un punt indeterminat i que la ment deixi de funcionar a espirals per passar a formar una línia recte, un sol pensament em centro en ell, per obligació, i quan intento pensar en el perquè de la meva linealitat m’espanto i no […]
un bon amic (que fa massa temps que no veig) em va respondre a una d’aquelles impertinències que enviava per mail. Hi vaig dibuixar un reguitzell de preguntes, encapçalades per un què inquisitori, i ell em va respondre ai Aina! això de només saber les preguntes ja ho tenim els de la sociologia… es deia […]
El Congo. Un oceà verd. I, sota els arbres, no res. a primers de setembre ja em regirava neguitosa esperant poder sortir al carrer per comprar-me’l… i va arribar el dia en que, tant sols entrar a la llibreria, el vaig veure ben a la vista, esplendorós, esperant estar entre les meves mans. i va […]
he recordat la meva expressió de dimarts i la meva sensibilitat de dimecres. I he recordat les paraules que em faltaven per tal que els altres ho poguéssin entendre tan bé com jo ho sentia: ayer pasó el pasado lentamente con su vacilación definitiva sabiéndote infeliz y a la deriva con tus dudas selladas en […]
tinc massa coses per acabar, o encara millor, per començar, però amb l’estiu la mandra s’apodera de mi i em deixa sense esma per fer res que soni a obligació, ocupant el temps de la manera més nímia possible. m’he dedicat a endreçar apunts de l’any passat, a buscar nous llocs pels llibres que s’apilaven […]
una tarda sense sol perfecte perquè algú a qui no li agrada aquest astre pugui sortir a passejar, com una servidora. Cauen unes gotes de pluja, però ni es noten, i és ben maco poder senir-les a la cara. De tota manera, arrenca de tal manera que és millor posar-se sota cobert, i un bar […]
hi ha dies en els que, quan s’acaben, veus que hi ha hagut quelcom que no ha funcionat tal i com voldries. Suposo que sempre és millor això que fer veure que no saps del que et parlen. I justament ha sigut avui que m’he recordat de les paraules de l’Enric Sòria en una entrevista: […]
mirant els telenotícies et sorprens de les vides alienes que s’hi representen, mentre segueixes sopant el plat de verdura que toca sopar quan és dimarts, i decideixes canviar de canal perquè fan el programa aquell on canten, i a vegades ploren, i també ballen i riuen i aprenen i triomfen (a vegades) per seguir sortint […]
