ahir

he recordat la meva expressió de dimarts i la meva sensibilitat de dimecres. I he recordat les paraules que em faltaven per tal que els altres ho poguéssin entendre tan bé com jo ho sentia:

ayer pasó el pasado lentamente
con su vacilación definitiva
sabiéndote infeliz y a la deriva
con tus dudas selladas en la frente

ayer pasó el pasado por el puente
y se llevó tu libertad cautiva
cambiando su silencio en carne viva
por tus leves alarmas de inocente

ayer pasó el pasado con su historia
y su desilachada incertidumbre
con su huella de espanto y de reproche

fue haciendo del dolor una costumbre
sembrando de fracasos tu memoria
y dejándote a solas con la noche

i al llegir-ho he vist clar que no em volia seguir veient en les seves línies…

* els versos que em marquen són d’ Ayer Mario Benedetti

Post a comment | Trackback URI

Comments (3)

  1. Joanaina wrote::

    Doncs jo per començar aquest setembre, em quedo amb aquestes paraules:
    ayer pasó el pasado con su historia
    y su desilachada incertidumbre
    con su huella de espanto y de reproche

    Sobretot el segon vers…
    Un petó!

    Divendres, setembre 9, 2005 at 10:26 #
  2. Chat wrote::

    Doncs jo em quedo amb la declaració d’intencions de l’Aina, que treu qualsevol trascendència els versos d’en Benedetti.

    Divendres, setembre 9, 2005 at 17:35 #
  3. joan wrote::

    Crec que ho has entés molt bé Aina, res és línial i molt menys el temps , i en el temps hi està tot el que hem viscut , el que vivim i el que viurem o volem viure. També es pot viure el passat en el present i per què no hem de saber viure’l ?
    Una abraçada

    Divendres, setembre 9, 2005 at 22:24 #
css.php