sempre he pensat que volia ser cremada després de morta i escampada per algun lloc (encara per decidir) com a punt final de la meva vida. i, realment, cada hora que passa el sol per la meva finestra veig que la cremada me la faran encara en vida. de totes maneres, si us plau: si […]
… musicals (engalipada per la blanquita): 1. tamany total dels arxius de música del teu ordinador: pocs, molt pocs… nuls quasibé, tret d’un parell de cançons que em van passar un parell d’amics pel msn (per més concreció, en flop! i na sly: gràcies!). La tecnologia no és el meu fort, i ara encara menys […]
fa dues nits que els somnis m’apareixen en una infinitat de trossos de vides pròpies i alienes com si d’un trencaclosques es tractés.. m’aixeco del llit cansada de tot el que he vist i viscut a la nit amb personatges sense rostre o amb cares familiars que responen a altres noms i simulen que no […]
he recordat un escrit de l’aladern de ja fa dies, i l’he buscat pels seus poemes al vent, i he corregut a transcriure’l aquí. Walking in the night Ella no em veu. Tampoc mai no sabrà de mi. Sempre a la mateixa hora, prop de la mitjanit, quan ja s’han tancat tavernes brutes i cafès, […]
jugant amb les preguntes i buscant entre línies: per què cicatritzen les ferides? quan ens fem una ferida, l’organisme reacciona generant fibres noves, així com cobertes protectores dels vasos sanguinis, que nosaltres anomenem familiarment crostes. D’aquesta manera es forma l’anomenat teixit de granulació, encarregat de resistir l’acció de les infeccions. Per damunt d’aquest teixit de […]
m’he vist vivint en negre, m’he trobat buscant els colors, m’he preguntat com lluitar amb les percepcions que parlen per boca meva… i abans de trobar una resposta, m’he volgut veure en les paraules de la Cecília: la ignorància és la font de tots els mals; el vostre fanatisme, la vostra misèria, tot és fill […]
passejant pels infinits carrers d’això que ha nascut virtual però cada dia ens xucla més realitat m’he trobat amb les, ara ja no desconegudes, memes. Com que les vull posar en pràctica agafo el primer llibre que trobo, que és el que m’acabo de llegir, l’obro per la pàgina vint-i-tres i copio la cinquena frase […]
(…) Al sentir-se lloar de tan hermosa, esbalaïda deixà caure el vel amb què fóra llavors poncella closa, un crit de meravella féu ressonar la cúpula del cel. Lo Sol s’engeloseix, tira a sa cara de ses antigues cendres un grapat, que enterboleix sos ulls i l’emmascara: astre es quedà la Lluna, mes sense llum, […]
passejant-me entre fulls inconnexes de paraules buides em vaig trobar amb una joia. Me’l llegeixo i em quedo mirant el buit. Me’l torno a llegir i em miro a mi mateixa. Busco entre les línies i veig el que llegeixo i, més endins, veig la meva ombra. Us deixo aquests versos aquí, i vosaltres feu-ne […]
moltes setmanes passen lentament, i aquesta no és una excepció, amb els dies plens d’igualtats i de persones irreals fent de tu algú amb futur. Parets sense personalitat t’acullen cada tarda mentre la teva ment intenta traspassar-les per poder gaudir de les branques dels arbres que piquen la finestra o d’aquella lluna que es dibuixa […]
