això de no sortir de casa, a vegades, no va gens bé. Et centres massa en coses que, en realitat, no tenen gaire importància. Com que el llit no estigui fet, la roba s’acumuli per plegar, es vegi pols sobre la taula o hi hagi un parell de paelles per rentar. Sort que tot s’arregla […]
aquest dimarts disfressat de diumenge em mareja tant que demà no sé si em cal tenir el mal humor dels dilluns o recordar-me que els dimecres sempre m’han caigut bé. Clar que una tercera opció seria pensar que només cal superar tres dies laborables per arribar al següent cap de setmana. Com si fos una […]
[..] i tenien una vida interior tan rica que els en sobrava la meitat. a vegades em canso d’escoltar-me perquè sempre dic el mateix. En canvio la forma, les paraules, la rima, però el significat acaba sent el mateix de sempre. I cansa. Molt. Però tapar-se les orelles o posar el cap sota un coixí […]
intento mantenir l’agenda plena d’anotacions encara que després no els hi faci cas, però és una manera com una altra de posar una mica d’ordre en una vida que, des de sempre, no en té gaire. I llavors l’obro, i en passo les pàgines, i tenint la setmana a la vista contemplo tot el que […]
sento els crits dels nens al carrer a través del balcó i intueixo les seves corredisses. Sembla que esgotin els últims moments de diumenge, però ja deuen tenir vacances. Jo sí que les esgoto atrapant tot l’aire fresc que pugui per guardar-lo a l’habitació i no passar calor a la nit. Però no ho aconsegueixo. […]
des de la finestra veig una piscina d’aquelles inflables prou gran per estirar-m’hi sencera. M’hi voldria submergir i jugar a aguantar la respiració sota l’aigua. Esquitxaria totes les rajoles i potser fins i tot l’aigua arribaria als vidres i algú m’escridassaria. La calor del tercer pis em fa pensar a fer servir la finestra de […]
els patis de sota casa acullen taules i cadires i fins al tercer pis hi arriba la selecció musical preparada per aquesta nit. Em fan pensar en quan engalanava el pati de casa els avis amb aquelles bandes amb serrells de colors i un gran sol al mig de tot. Era un temps on només […]
de dies que més val no llevar-se crec que n’hi ha més que no pas dels altres. O potser és que des de sota un pou tot es veu més negre. D’aquells en què perds tots els trens, els ordinadors es queden sense energia i a la màquina de cafès no hi ha cap got. […]
és curiós que justament ahir toqués fer una rentadora de roba blanca i que des del carrer es veiés onejar un gran llençol d’aquest color. El contrast va arribar al vespre, quan vam penjar la bandera blaugrana al balcó mentre un munt de gent es passejava amunt i avall estridentment. Des de les set de […]
m’ha semblat que després de buidar les sabates d’aigua i escórrer els mitjons m’alleugeria tant que podia volar. No ho he provat perquè m’ha semblat metafísicament impossible, però si em posava molt de puntetes ho podia arribar a semblar. M’hauria enlairat des de la barana del balcó i hauria planejat amb l’ajuda del paraigua fins […]
