intento mantenir l’agenda plena d’anotacions encara que després no els hi faci cas, però és una manera com una altra de posar una mica d’ordre en una vida que, des de sempre, no en té gaire. I llavors l’obro, i en passo les pàgines, i tenint la setmana a la vista contemplo tot el que podria haver fet i no ha pogut ser. Però no m’entristeixo, no. Només m’ho miro com si ho pogués traslladar tot a la pròxima setmana i tingués una altra oportunitat per tornar-ho a intentar. A vegades, però, sorgeix el miracle: ja en puc ratllar una.
-
Filed Under
Comments (4)
A mi m’agradaria tenir una agenda, però no li faria gens de cas. És més, en tinc una, i la tinc per estrenar des de principi d’any. M’ho apunto tot mentalment, així que moltes coses les oblido, que ja tenim una edat, però encar ame’n vaig sortint.
Potser per tot això no he sigut mai gaire amant de les agendes.
M’agrada molt com escrius aina,
Aqui et deixu jo el meu bloc, ara s’ha estrenat, espero que t’agradi, es obert a tothom!!
PD: aixo es por al començament, el full en blanc..
Vinga, hi ha que viure al dia!