de dies que més val no llevar-se crec que n’hi ha més que no pas dels altres. O potser és que des de sota un pou tot es veu més negre. D’aquells en què perds tots els trens, els ordinadors es queden sense energia i a la màquina de cafès no hi ha cap got. És llavors que tot allò negatiu, allò dolent, allò que sempre et vas guardant al fons de tot sota les ungles, tot allò comença a surar i sembla com si sempre hagués estat allà. I et mortifica. I t’ofega. I t’imagines no llevant-te i creus que hagués estat la millor opció. Per tots els dies.
-
Filed Under
Comments (5)
Calma. Sé de què parles. Però s’ha de trobar motius. No crec que et serveixi per a res, però si et dic que trobar-me un post teu fa millor el dia em creus? I no és un post maco, ni tampoc alegre, ni em fa pensar ni somriure. Però em diu com estàs, i em permet entendre’t. I sabré que no estàs massa bé, però sabré que hi ets. I voldré que hi continuïs estant. Fins i tot en els dies que res surt bé.
Mitjanit, estic d’acord amb tu que quan algú veu les coses negres, fins i tot allò gris hi torna, i tot es complica i es fa fosc i el pessimisme ens invaeix i ens okupa. Però hi ha una cosa amb què no estic d’acord amb tu. Cal que no oblidis que de dies bons n’hi sol haver molts més que no de dolents, encara que això vagi a temporades… però que els peus s’estimen més caminar alegres i estan disposats a que sigui a així, que no a quedar-se a casa avorrits.
Ànims!
El millor del fet que surin és que són fàcils de recollir amb una pala. Tot i així, pensa que si no hi hagués merda surant, no seria un plaer summergir-se on l’aigua encara està clara… :*
Deixa-les que es torrin i com diu la Joanina, després les reculls amb una pala i quedes com nova. A voltes cal fer una muda de pell ;)
Fa dies que et segueixo, em sento identificada en gran part de les paraules d’aquest escrit. Just fa uns dies vaig escriure la meva primera entrada al meu blog. Fes-li una ullada, si et ve de gust.
Ànims d’Aina a Aina ;)