els patis de sota casa acullen taules i cadires i fins al tercer pis hi arriba la selecció musical preparada per aquesta nit. Em fan pensar en quan engalanava el pati de casa els avis amb aquelles bandes amb serrells de colors i un gran sol al mig de tot. Era un temps on només m’atrevia amb les bengales. I aquesta nit, en aquest any, tinc ganes de buscar la foguera més gran de totes i quedar-me mirant com tot espetega amb força. Hi aniria llançant tot el que em sobra i em fa nosa, allò que em constreny i m’ofega, i ho veuria fondre’s lentament fins que, amb les brases encara calentes, em sentiria lleugera i amb força per seguir. I ho faria.
-
Filed Under
Comments (3)
I per què no ho fas? Tinc la impressió que t’aniria molt bé fer-ho, alliberar-te d’algunes càrregues. Si aquesta nit pogués ser un punt d’inflexió… ni que fos simbòlic… t’imagines?
El foc crema, l’aigua neteja i l’aire s’emporta tot allò que un vol que s’emporti. Jo acostumo a prendre banys de mar amb lluna plena, i t’asseguro que si ho fas amb el desig d’ofegar tot allò que et fa nosa per viure millor amb tu mateix, és possible. Funciona.
Els veïns, sempre els veïns! A mi em passa el mateix quan fan barbacoa, els argentins dels baixos, només que no m’hi tiraria de cap: baixaria un fil amb un ham lligat a l’extrem i pescaria la carn de tira quan estigués al punt.