l’últim escrit que he penjat aquest migdia no existeix, s’ha esfumat, tal i com es pot veure a sota d’aquestes línies. Un gran forat blanc. Diuen que per culpa del servidor. I em fot, em fot especialment perquè em semblava el millor de mi en aquests últims dies plens de massa coses no massa bones. […]
després de prendre el cafè i el croissant que faran que les hores dormides s’escurcin i es perpetuïn les voltes entre llençols fullejo el diari i em trobo amb unes paraules de l’ irene zoe alameda que resen: el més característic de ser jove és l’avorriment, i el més important de ser jove és aprendre […]
avui he tornat a perdre un tren -i amb ell una mica de paciència- però he guanyat un gràcies, un berenar, uns quants somriures, i una piruleta quina sort que això de viure sempre t’intenta equilibrar els plats de les balances Tweet
hi vam anar a parar quan feia dies que buscàvem la sort perquè ens hi dugués, i no ens va decepcionar pas gens. Els ulls voltaven per copsar tot l’escenari, per endevinar de qui eren les notes, per patir pels que es passejaven per les cordes i les veles com si ho fessin per terra, […]
ahir a la nit, mentre tornava a casa, em deia que havia sigut un dia fantàstic. No havia fet ni la meitat de coses que havia de fer, però això no treu que el dia hagués estat fantàstic. Dinars al sofà, sobretaula juganera, berenars entre taules i somriures, sopars de crispetes i vetllada de cine […]
aquest dimecres se’m presenta com una mena d’oasi entremig de les festes… avui és el primer dia en uns quants que he hagut de posar els peus al terra a les set del matí… i això ja no tornarà a passar fins d’aquí a uns quants dies més. encara que potser ho hauria de fer […]
fa ben bé un any que allò viscut es feia fonedís entre els records i em deixava amb la mirada perduda i en una suspensió perpètua. Suposo que és per això que ahir, mentre feia temps per trobar-me amb aquella gent especial que sempre està a prop meu, em vaig trobar amb els ulls humits […]
…té tres-cents seixanta-cinc dies, normalment; però aquest any que ja fa que dura aquesta MiTjaNit té molt més que això: la vostra companyia. I per tant us vull dir gràcies a tots i a cadascú dels que heu passat per aquí algun cop i us hi heu trobat ben còmodes, als que heu tornat, als […]
trobades esperades de feia temps que comencen amb una llarga abraçada i acaben amb un somriure que desitja repetir l’experiència. i, entremig, l’escalfor d’un bon refugi i del fum que dispara la tassa ben calenta, la calidesa d’uns ulls amb ganes de menjar-se la part del món que li correspon, la fúria més instintiva de […]
tothom sap que la vida és complicada el que a molts d’altres encara ens sorprèn, però, és la manera com ens la podem arribar a complicar nosaltres mateixos i que consti que això de sorprendre’ns ho considero d’allò més positiu aquesta tarda, al voltant d’una taula plena de somriures i de cafeïna, hem tornat a […]
