fa ben bé un any que allò viscut es feia fonedís entre els records i em deixava amb la mirada perduda i en una suspensió perpètua. Suposo que és per això que ahir, mentre feia temps per trobar-me amb aquella gent especial que sempre està a prop meu, em vaig trobar amb els ulls humits entre les notes d’una cançó
Hoy me perdí en mil recuerdos
que no dejan dormir.
¡Cuánto veneno!
Para sonreír son malos tiempos.
Otoño ya está aquí.
¡Cuántos tormentos!
¿Dónde coño te escondes, felicidad?
Los lunes de octubre dónde estarás.
¿Dónde coño te escondes, felicidad?
Me condenas a muerte de soledad.
Para caminar valen los sueños
Y no me quedan más,
llévame a hombros.
Es tarde ya para tus besos.
Fui perro para ti,
no quiero huesos.
però d’això ja en fa un any… i han passat moltes coses
* els records es transformen en melodia a Los lunes de octubre La Fuga
Comments (6)
Cauen gotes de pluja a les finestres del cor: els teus ulls, per un moment musicals, troben la felicitat i deixen anar una perla galta avall…
Doncs mira… ;)
Moltes coses han passat i la majoria de les ultimes han sigut bones. La fuga seguira estant present a la banda sonora de les nostres vides igual que la gran «there is an end» eh que si? 1peto inmens.
Lo pasado, pasado está. Y al mal tiempo buena cara… :D
passen tantes coses… quan mirem enrere sovint podem dir allò de «qui ho anava a dir…»
cap endavant, xiqueta, petons.
Aiii com estem tots no? Va dona, que La Fuga han fet mes temes menys depresius… (i t’ho diu una noia que plora quan sent «pedazo de morón»… però això ja és un altre tema).
Vinga, un petó ben gran. Cuida’t i passa un bon pont (el que queda).
Besitos,
Aroa