porto algunes hores intentant descobrir allò que altres diuen que veuen en les meves paraules. No hi ha sort. Segueixo veient-hi una construcció amb sensatesa i humilitat i no pas una destrucció massiva sense criteri ni oportunitat però ja ho diuen: els ulls veuen el que volen veure el qui ho vulgui entendre que ho […]
la vida és un misteri, que deia algú, o això de viure és ben difícil, que apuntava l’altre. Fet i fet, dues visions per una mateixa cosa. Néixer, créixer, reproduir-se i morir: fi de la història. recordo que la meva mare sempre m’havia hagut de sentir la frase de jo no vaig demanar néixer. Ara, […]
ja fa alguns dies, potser només dos, que tots els minuts del dia s’han convertit en una cursa contrarellotge contra tot: el temps, les il·lusions, els desitjos, les ganes, les diversions. Gastar els cartutxs abans que s’encenguin. Cremar el que estigui a la vora pel simple plaer de veure-ho fondre’s i el temps s’acaba. I […]
avui és un d’aquells matins en què podria fer moltes coses, però no en faig cap. i per això em dedico a intentar canviar la imatge d’aquesta finestreta virtual, fer-la menys atapeïda, més minimalista, canviar-li el caràcter, pujar-li la moral, fer-li sortir els colors. però no me’n surto, coi de css i html, i decideixo […]
no hi ha res de més saludable que saber-se acompanyat de persones en majúscules capaces de fer de qualsevol nit una de les millors per la companyia, pel pa tan tou, per la taula quadrada, pels tirabuixons taronges, pel mar de cava, per les olives picants, pel greix del pernil, pels invents amb l’ampolla de […]
tinc les claus i la bossa, però abans de sortir m’aturo davant de la porta i la veu que ve de fora m’obliga a mirar per l’espiell… foscor… surto, doncs, i la veu es fa més present quan em dirigeixo a baixar les escales. La localitzo. La veu repeteix que ja és al lloc acordat, […]
sembla que les arrels hagin fet la seva feina i no em permetin ni moure un dit sense el seu consentiment. Dins d’aquests dies l’aire ja comença a fer-se feixuc i no en trobo les finestres. Potser és que no n’hi ha. Però no ho vull creure, significaria deixar-se ofegar, i és massa fàcil vull […]
se’ns presenta un nou any com si fos la nostra segona oportunitat, o la vint-i-quatre, per poder trobar aquell camí anhelat en els tres cents seixanta-cinc dies precedents el millor de tot és que, encara que aquest any tampoc el trobem, almenys podrem caminar junts bona entrada d’any als que ja l’heu rebut a la […]
hi ha vegades que intento parar la voràgine del meu voltant i intento centrar la meva atenció en mi, però l’únic que aconsegueixo és que el temps s’escoli per les meves esquerdes sense rebre res a canvi d’altres vegades vull aconseguir allò anhelat des d’aquell racó massa ocult, però el somni és tan llunyà i […]
… encara que la grossa no hagi caigut aquí (amb incisos) ahir vaig aconseguir un munt de somriures i abraçades sense els quals, de ben segur, no seria tal i com sóc. Quan vaig escriure això no ho sabia però ho intuïa… ara ja ho puc dir ben alt: quina sort de ser com sóc […]
