l’últim escrit que he penjat aquest migdia no existeix, s’ha esfumat, tal i com es pot veure a sota d’aquestes línies. Un gran forat blanc. Diuen que per culpa del servidor. I em fot, em fot especialment perquè em semblava el millor de mi en aquests últims dies plens de massa coses no massa bones. Em fot perquè he intentat reconstruir-lo i no n’he estat capaç. No he pogut perquè aquest migdia estava la mar de contenta, però aquest vespre estic la mar d’emprenyada. Emprenyada amb el coi de servidor que em posa les coses difícils, i amb mi mateixa per no copiar allò que faig en tres o quatre llocs diferents. Merda…
-
Filed Under
Comments (8)
No t’hi capfiquis aina, ja veuras com segur que tornes a tenir la inspiració per tornar a fer un escrit millor que el que havies fet. Una abraçada.
Abans que desaparegués, l’he llegit. I també m’ha agradat. Ànims, que la desaparició d’un post només és una oportunitat nova per escriure’n un altre!
s’ha esfumat, però jo ja l’havia llegit. Tu recordes com era i jo també, per això entendràs el comentari que tampoc no vaig poder escriure en aquell:
Bon dia! …i un somriure :)
Aina, penso com el Niqmad. Aixi tens una excusa per escriure un altre post, i per fer-lo millor…
A mi m’ha passat el mateix… (pero el meu post, no era tan bo, nomes que deia que era el meu aniversari).
Ostres sap greu… a mi també em va passar ahir… però per sort el meu post no era gaire especial…
Com diuen perquí… anima’t!! Segur que et sortirà un post millor!!!!!!
;)
Càsum l’olla! Hi ha coses de la informàtica que no entendré mai —i això, que jo m’hi dedicava quan no ho feia gairebé ningú. Com pot ser que una cosa a la que en diem servidor, deixi de servir-nos tan sovint com ho fa? Abans, trobo que quedava més clar, doncs, del mateix, segurament n’haguéssim dit unitat central, mentre que el teu ordinador, Aina, hagués estat un perifèric. I, és que en aquesta «España una, y no cincuenta y una» en la que ens trobem, que sigui la part central qui toqui els collons a la perifèria, sí que hi estem acostumats. Espero que amb la conya d’aquest rèquiem per un post perdut, hagi contribuït a millorar el teu estat d’ànim. Una abraçada amb so de nadala.
Tranquil.la carinyu, a mi també m’han esborrat un post, però tampoc era res de l’altre món…
me l’he perdut! :(
pequeña saltamontes… sempre has de fer copies de les coses que escrius… que els papers, quan escrivíem en papers, se’ls emportava el vent, però això dels servidors fa més ràbia!