m i t j a n i t

trobades esperades de feia temps que comencen amb una llarga abraçada i acaben amb un somriure que desitja repetir l’experiència.

i, entremig, l’escalfor d’un bon refugi i del fum que dispara la tassa ben calenta, la calidesa d’uns ulls amb ganes de menjar-se la part del món que li correspon, la fúria més instintiva de quan ens volen prendre allò que forma part de nosaltres, les posades al dia amb aquell espurneig de qui té un bon dia darrera un altre i l’esperit encès per seguir caminant pel seu propi camí.

al final, l’afirmació que els dies són massa curts per deixar-los escapar i les vides massa intenses com per deixar que ens prenguin el protagonisme.

gràcies pel capuccino i la companyia petita clem, i no deixis de pensar en les parets ;)

Tweet