– i si tot fos un somni? – llavors, jo continuaria dormint… el vent m’ha tallat les ales per tal de poder sortir volant per la finestra només amb el moviment dels cabells, i mentre dansava entre els espirals i el fum de l’asfalt s’anava fent de dia el sol ha anat traient el cap […]
segueixo viatjant plegada en mi, notant el vent a la cara i la bufanda lligada al coll, tancant els ulls a les foscors i palpant les parets de l’aire amb els palmells de la mà… i segueixo perdent-me en les preguntes i en els finals dels interrogants No sé què sent ací assegut encara esperant-te […]
entre les paraules emmagatzemades d’aquesta mitjanit he trobat que he perdut el sentit de tot plegat en un espiral que se’m fa incomprensible… potser necessito alguns dies per retrobar el sentit de tot plegat, potser no, potser torno més aviat del que em penso, potser sí. Però no, […]
l’aliiasa m’envia un regal a mode de meme on se suposa que, com tothom a aquestes alçades ja deu saber, he de relatar cinc hàbits estranys centrats en la meva persona. Bé. Allà vaig: sóc famosa pels meus reülls: sempre intento mirar-ho tot de la manera més imperceptible possible, encara que no sempre ho aconsegueixi. […]
durant tot el dia els mil fulls a tot hora escampats han quedat recollits a un extrem de la taula, i així servidora ha pogut anar passejant amunt i avall dels mateixos carrers de cada dia engalanats com cada any, mirant i remirant, xocant contra tothom, fent petites passes de processó, retrobant cares conegudes i […]
vam tornar a saber el que són el somriures al voltant d’una taula, i vam tornar a apreciar-los. Ens vam donar bones notícies i, el que és millor, bons desitjos i camins per descobrir. I per davant de tot, però, ens vam acompanyar, per molt que el desamparament regnés al nostre voltant los restos del […]
suposo que ja haureu notat que això està una mica diferent… encara trigarà una mica a ser del tot definitiu però espero que tots ho pugueu veure tal i com jo ho veig i que tot estigui operatiu. però per avui prou: bona nit. aina. Tweet
diuen que el temps ho cura tot i ho posa tot al seu lloc jo em pregunto com sap el temps quin és el lloc de casa cosa, i em neguiteja pensar que potser ell tampoc ho sap del cert i només fa que temptejar com tots nosaltres i és que jo, després d’admetre que […]
matí de cansament, de sentir l’esquena cruixir, de treure les lleganyes de sota les parpelles, d’un coll encarcarat i de llençols rebregats i l’aigua que es converteix en neu, descansant als terrats, i es fon amb el contacte amb ella mateixa, torna a ser aigua, tornen els colors als terrats tarda amb la mirada perduda […]
cada dia agafo un tren que durant una hora em passeja per cels, arbres, cares, llums i espais diversos. Cada dia, a l’hora del transbordament, m’aturo a una petita estació totalment degradada, amb màquines de bitllets que només funcionen amb monedes petites, amb bancs plens de pols i de plantes germinades, amb quatre cadires taronges […]
