m i t j a n i t

matí de cansament, de sentir l’esquena cruixir, de treure les lleganyes de sota les parpelles, d’un coll encarcarat i de llençols rebregats

i l’aigua que es converteix en neu, descansant als terrats, i es fon amb el contacte amb ella mateixa, torna a ser aigua, tornen els colors als terrats

tarda amb la mirada perduda entre paraules i conceptes embriagadors, entre fulls i fulls i fulls que em parlen tot i que em diuen poc, amb llibres plens de guixades, gomes esgotades i esquemes inintel·ligibles

i l’aigua continua caient, poc a poc, i s’endú el que queda del dia d’avui, ben lluny, ben net, fora

nit de retrobar-se, de converses sense cap transcendència… nit per descansar del dia, i dormir. bona nit

Tweet