segueixo viatjant plegada en mi, notant el vent a la cara i la bufanda lligada al coll, tancant els ulls a les foscors i palpant les parets de l’aire amb els palmells de la mà… i segueixo perdent-me en les preguntes i en els finals dels interrogants
No sé què sent
ací assegut encara
esperant-te amb l’anhel dels nous
he imaginat
la teua pell completa
com un mapa estés sobre el meu mar.
No hi ha demà si no ets amb mi
acaronant-me, potser besant-me
i tot a plena llum
L’última ràtzia
ens va donar la flama
per encendre torxes al camí
sempre present
et tinc en els meus llavis
que tu escoltes com la teua veu.
No hi ha demà si no ets amb mi
acaronant-me, potser besant-me
i tot a plena llum.
En els papers
els necis t’intoxiquen
i t’amaguen, no en volen saber res.
Et vull amb mi,
la teua pell completa,
com un somni. Vine Llibertat!!
No hi ha demà si no ets amb mi
acaronant-me, potser besant-me
i tot a plena llum.
Acaronant-me, i tot a plena llum.
Potser besant-me i tot a plena llum.
I tot a plena llum.
I tot a plena llum.
I tot a plena llum.
* endinsada en les notes de No sé què sent Feliu Ventura
Comments (4)
Preciosa aquesta canço. Espero que t’estigui anant molt be el viatge, 1petó
Que et segueixi anant molt be el viatge, coincideixo amb en Ferran que aquesta canço es molt bonica.
A mi també m´agrada palpar les parets de l´aire i explorar-les, perquè tot el que m´envolta també forma part de mi… que disfrutis de les magdalenes ;-)!!
Ostres! jo l’escolte gairebé dia sí dia no..és bo recordar-se un mateix això de «no sé què sent» però sempre amb l»encara» … cerquem , busquem, indaguem, rumiem i així ho sabrem :) una abraçada