durant tot el dia els mil fulls a tot hora escampats han quedat recollits a un extrem de la taula, i així servidora ha pogut anar passejant amunt i avall dels mateixos carrers de cada dia engalanats com cada any, mirant i remirant, xocant contra tothom, fent petites passes de processó, retrobant cares conegudes i d’altres d’essencials, sentint el fred als peus i a la punta dels dits de les mans.
llàstima que ja hagi de tancar el parèntesi i hagi de tornar a escampar els fulls sobre la taula… però qui sap, potser em llevo amb ganes de fer-ne un molinet de vent, o un barret, o un vaixell sense veles, i enviar-los lluny de la meva vista
qui sap…
Comments (5)
Jo també necessito un parèntesi, però un de ben gros… Em penso, però, que sobre la meva taula hi ha masses remolins, quasi una tempesta!
mmmmmmm…. papiroflèxia amb les factures…. m’agrada! ;)
escampar, recollir… necessites un becari?
Ànims maca!
Tots necessitem aquests parentesi, i van tant bé!
He pensat en tu per a un joc que m’han passat, si vols i tens ganes et convido a fer-lo:
http://punts.nooficial.com/?p=82
Petons ;)!