– i si tot fos un somni?
– llavors, jo continuaria dormint…
el vent m’ha tallat les ales per tal de poder sortir volant per la finestra només amb el moviment dels cabells, i mentre dansava entre els espirals i el fum de l’asfalt s’anava fent de dia
el sol ha anat traient el cap de sota les pedres i amb un llarg somriure s’ha anat fent un lloc entre els núvols de primera hora i, així, acabar il·luminant tots els vidres que, transformats en miralls, em tornaven una imatge de mi que no era la de sempre
perquè quan he aterrat davant del portal m’he fregat els ulls amb insistència i, després de descobrir-hi encara les lleganyes matineres, han vist les marques del llençol a la galta esquerra i els peücs grocs calçats encara als peus…
Comments (2)
Si és viscut ja no és somni. És més real que allò que en diuen realitat i que és només «la rutina oficial»
Ei, letargia o somnambulisme? Vols dir que no has fet cap davant el mirall del cuarto de bany?? ;)