avui em deixo endur lluny ara … on candystripe legs spiderman comes softly through the shadow of the evening sun stealing past the windows of the blissfully dead looking for the victim shivering in bed searching out fear in the gathering gloom and suddenly! a movement in the corner of the room! and there is […]
en un dia com el d’avui, en que deixo la ment navegant en el no-res, intento buscar allò que no trobo en les paraules dels altres algú, fa temps, em va recordar dins una tela de Hopper i jo, avui, m’hi he vist reflectida * dins d’ Hotel Room Edward Hopper Tweet
els dies del calendari marcats amb creus vermelles ja s’han acabat; ara els marcaré amb rodones, vermelles no vull eliminar-los, només recordar-los un instant era el màxim que es podia esperar de la perfecció o potser serà molt millor estripar-lo en petits bocins i escampar-los per tot arreu: sota els peus, entre els dits, dins […]
enmig de la gent sona l’enèsima cançó de moda els braços anònims que m’envolten els peus que dansen i els gots plens de colors dringuen però jo no hi sóc ni hi sento ni hi veig volo sense caure encara Tweet
vaig dir que pararia l’orella, però no ho hagués fet si hagués sabut què seria el que hi arribaria. Hi havia alguna cosa que em rondava, però no tenia ni idea que fos el que m’he trobat llàstima que la possibilitat d’aturar el temps, o les paraules, sigui només una ficció impossible. Llàstima, perquè a […]
després de deixar que l’aigua corri per la dutxa una estona més del que és normal, la ment s’acaba desvetllant i em porta a la memòria paraules i imatges de la nit anterior que el son havien adormit. ara, amb elles plantades al davant, també recordo les cares de sorpresa, les rialles, les preguntes. I […]
en determinades ocasions renegues de la rutina i, mentre la insultes, li pregues que et fugi del dia a dia i vagi a molestar a algú altre. però en d’altres la crides enèrgicament quan la trobes a faltar i li demanes que torni a tu i et posi en ordre l’agenda. i suposo que això […]
quina paradoxa quan avui m’he sentit com una vulgar delinqüent, assetjada directament després d’haver traspassat la porta que prèviament havia escopit un munt de persones amb ganes d’anar a dinar. i m’he topat amb ells, amb els homes de trajo i corbata i aparell electrònic, amb els homes malcarats i susceptibles que et diuen buenas […]
detalls ataronjats que arriben darrera d’una mirada, embolicats amb tendresa i un sobre marró, que han viatjat alguns metres i, fins i tot, quilòmetres només per mi detalls motoritzats que sempre arriben en el moment just, com una carbassa platejada, amb el regal d’un somriure que tot ho abasta i aquelles paraules justes úniques per […]
em creia que els colors no eren importants, que podia passar només amb els tons de gris que sempre duc a mà, que l’arc de sant martí era una excepció en l’alegria dels meus somriures… … però des que ha desaparegut el vermell del monitor de l’ordinador que tot s’ha posat molt més trist. Tweet
