hi ha dies que es tornen forats negres i s’empassen tot allò que troben. Quan m’he llevat semblava un dia normal, però a poc a poc tot s’ha anat esvaint. Com les ganes de fer alguna cosa, que han desaparegut del tot després del segon cafè i de perdre el temps davant de la pantalla. […]
arquejo l’esquena suaument fins que sento el clec d’una vèrtebra posant-se a lloc. Ho repeteixo fins que ja no se’n mou cap més. El meu instrument de tortura contemporani està format per una cadira de despatx no gaire ergonòmica i un ordinador portàtil que no facilita un entorn de treball saludable. Hi batallo cada dia, […]
a vegades els diumenges comencen amb males notícies, de les que arriben a través de missatges de text al mòbil, sense emoticones. Notícies que et recorren l’espinada amb un fred gèlid. I tots els plans s’estronquen, i res ja no és tan important ni tan urgent. Les prioritats del dia es recol·loquen per si soles […]
recordo aquells caps de setmana sense plans ni sense ningú amb qui fer-los. Aquells en què et posaves el pijama el divendres al vespre i no te’l treies fins dilluns al matí. I potser no hi havia plans, però hi havia obligacions en forma de lectures obligatòries i ressenyes a entregar que no et venia […]
Lo que nos interesaba no era, entonces, la locura en cuanto tal, sino las diferentes manifestaciones del sentido ordinario de la normalidad que todos somos capaces de poner en práctica en la vida cotidiana. * llegint El amor y la justicia como competencias. Tres ensayos de sociología de la acción. Luc Boltanski Tweet
vaig sortir al balcó a regar les plantes i ja estaven totes mortes. No em va sorprendre. Hi havia fulles per terra, algunes branques encorbades i la terra estava seca. Vaig pensar un moment en elles: esperaven que algú les regués, o que plogués, i notar com l’aigua s’endinsava a la terra i els queia […]
hi ha dies bons i dies millors. I sí, també n’hi ha dels altres, però ara no són importants. Avui no. I demà potser tampoc. Espero. Tweet
crec que «Com prendre decisions i equivocar-se sempre» seria el títol perfecte del meu llibre d’autoajuda de capçalera. No només el tindria a la tauleta de nit sinó que me’n repartiria còpies per tota la casa per tenir-lo sempre a mà. Cada cop que hagués de prendre una decisió l’agafaria, el fullejaria i, txan!, aconseguiria […]
amb la vista posada als pròxims cinc dies de festa com un nàufrag que albira una illa a poques braçades. Sí, seria ben bé això. Estirar-me a la sorra panxa enlaire, obrir els braços, esbufegar i encegar-me pel sol, però sentir-me salvada. Viva. I tot l’esforç haurà valgut la pena. Segur que hi haurà una […]
mil martells piquen alhora sobre planxes de ferro dins el meu cap i no hi ha manera d’aturar-los. Quina tarda més agradable, tu. Si no tingués res més a fer em deixaria caure al sofà i tancaria els ulls. O millor encara: agafaria el meu propi martell del calaix de les eines i m’apuntaria a […]
