m i t j a n i t

arquejo l’esquena suaument fins que sento el clec d’una vèrtebra posant-se a lloc. Ho repeteixo fins que ja no se’n mou cap més. El meu instrument de tortura contemporani està format per una cadira de despatx no gaire ergonòmica i un ordinador portàtil que no facilita un entorn de treball saludable. Hi batallo cada dia, durant hores, i sempre acabo perdent. No descansa ni els dies de festa. Torno a moure l’esquena i a poc a poc tot canvia de lloc. I així contínuament, un dia rera l’altre, fins que les peces s’ajustin del tot i no puguin tornar-se a moure.

Tweet