m i t j a n i t

vaig sortir al balcó a regar les plantes i ja estaven totes mortes. No em va sorprendre. Hi havia fulles per terra, algunes branques encorbades i la terra estava seca. Vaig pensar un moment en elles: esperaven que algú les regués, o que plogués, i notar com l’aigua s’endinsava a la terra i els queia per sobre les fulles. Però no ho van aconseguir. Segurament el seu últim pensament va ser terrorífic, de venjança per aquella que li negava l’aigua que tant anhelaven. O qui sap si només van pensar en algun familiar, o en el test del costat, que havia estat formós. Mentre m’ho imaginava vaig acabar per quasi inundar-les amb una regadora sencera. L’endemà em va semblar que una em somreia.

Tweet