adaptació

hi ha dies que es tornen forats negres i s’empassen tot allò que troben. Quan m’he llevat semblava un dia normal, però a poc a poc tot s’ha anat esvaint. Com les ganes de fer alguna cosa, que han desaparegut del tot després del segon cafè i de perdre el temps davant de la pantalla. O les cervicals, que han decidit plegar i al seu lloc hi han dipositat un dolor insuportable. Serà que és diumenge. M’he enfonsat al sofà i quasi que ja no em reconec: m’he enganxat al comandament a distància i he esgotat la bateria del mòbil. Així que m’he plegat una mica per adaptar-me camaleònicament als coixins i passar desapercebuda, esperant que les hores corrin, fins al pròxim toc del despertador.

Comments (4)