el telèfon de casa avisa que hi ha diverses trucades perdudes, però cap de coneguda. Les esborro sense pensar-hi gaire. Hi ha una rentadora en marxa i una ràdio que repassa els grans èxits musicals d’una dècada passada. Mentrestant, en algun pis que no aconsegueixo identificar, una veu masculina apuja el to cada cop més […]
només volia dir que les hores se’m fan curtes i els dies passen massa ràpid. Sembla com si fos ahir que ens banyàvem al mar. Avui, però, ja hem d’encendre la calefacció per començar a notar els dits dels peus. I, la veritat, és que tot segueix igual. El ritme de les coses quotidianes s’agafa […]
talment com esciure un telegrama per comunicar allò imprescindible: «estic bé». I tampoc caldria saber res més. Ni al lloc on s’ha perdut, ni quin temps hi fa, ni quan podrà tornar. Només dues paraules que anuncien moltes més coses que no pas sembla per un dia d’agost enmig de les vacances. Potser hi afegiria […]
hi ha propostes que et fan ballar el cap, per culpa de la indecisió de no saber-les definir i de la por de no saber assumir-les. Però, alhora, t’alegren els matins. El problema sempre és el mateix: el no ho sé. Proposo eliminar-lo del meu vocabulari perquè m’aixafa massa guitarres sent la resposta a totes […]
avui les fulles dels arbres es movien compassadament i l’aire fresc aconseguia entrar al despatx amb certa facilitat. Hem aconseguit treballar millor, però no més: el dilluns sumat al juny ja comença a fer estralls. A aquesta època de l’any els somriures abunden pels carrers, com les espatlles marcades pel sol i els cafès a les terrasses. […]
El mundo es muy grande y la vida muy pequeña (Sidali, des de la presó) hi ha preguntes que, quan les penses, són ben estúpides. Perquè massa vegades no hem pensat en totes les opcions possibles, ni les hem analitzat per veure quina ens seria més beneficiosa, ni tampoc hem sabut pensar amb el cap […]
Cremin les vostres ànimes a l’infern Cremin com les fulles dels nostres arbres fa hores que em barallo amb mi mateixa sense aconseguir res. M’insulto, m’estiro els cabells i em faig entrebancar. M’escridasso per fer-me entendre el que dic que no comprenc i m’obligo a reintentar-ho tot mil vegades, si cal. Em vigilo perquè sé […]
Oblida’t de la perfecció, no siguis cruel amb tu mateix, i allunya’t dels dimonis que sempre són dins el teu cap. dies complicats que acaben tardíssim, fent ulleres que es confonen amb les lleganyes del matí, amb massa tasses de cafè brutes a la pica de la cuina. Teclejar fins ben entrada la matinada buscant […]
que plogui o faci sol, això és igual, encara que siguin dies de festa. Perquè el meu lloc preferit és aquell racó del sofà on hi ha tants coixins i es poden menjar crispetes sense embrutar-ho tot. La persiana abaixada i les cortines posades. No sé ni si encara és de dia. Allò que importa […]
I fart de no saber cap on tirar, De no tenir gens clar del que m’espera l’endemà, De no saber si em queden massa ganes de lluitar. Fart d’estar tan fart. recordes aquells moments en què tot es reduïa a un etern espiral de desesperació, d’aquells que t’empenyen cap avall amb tanta força que t’ofegues, […]
