s’il·lumina la cuina només amb la llum de la nevera, però les ombres arriben fins al menjador. Buido una ampolla d’aigua sense tancar encara la porta i m’adono que plou. Amb una empenta la cuina es queda a les fosques i amb una altra obro la finestra. Algunes gotes s’escolen cap dins, porugues, i les […]
puc sentir l’olor del tallat d’aquest matí i, si m’hi esforço, la dels canelons de l’última vegada que me’n va cuinar l’àvia. I amb l’olor en recordo les converses i, després, els moments previs. M’he vist a la taula de la cuina amb un munt de quadrats de pasta remullada a sobre de draps de […]
vaig tornar amb quatre llibres dins de dues bosses per tretze euros, però encara no els he col·locat al lloc que els pertoca. M’he assegut al sofà xuclant una pastilla per la faringitis mirant una sèrie de dijous passat gravada en vhs sense poder veure el final, tot per culpa dels anuncis i de les […]
aquest matí he tornat a recordar els somnis. Però com que m’he tornat a adormir els he oblidat altra vegada. Les coses volàtils ja ho tenen això, suposo. Just quan havia decidit passar de la racionalitat i deixar-me endur per qualsevol cosa que em semblés millor. Perquè els camins fàcils són massa fàcils. I jo […]
donar dues voltes a la clau i obrir la porta. O tancar-la. Només dues voltes. Fer dues passes i trobar-te a fora. O a dins. Només dues passes. Comptar dos segons i parpallejar dues vegades seguides. Obrir i tancar. Les coses més simples acaben sent les més complicades, i no pas pel que són sinó […]
miro fotografies de les vacances d’altres i penso en aquest any que està passant molt ràpid. El vaig començar pensant en les moltes oportunitats que m’oferia i estic arribant al final veient-ne, només, les engrunes. De moment, espero. Miro paisatges, edificis, somriures i no els veig del tot. Falten tres mesos per plegar i no […]
aquell dia en que em vaig asseure a la banqueta tapissada de verd de la sabateria al costat d’una dona gran vaig entendre la majoria de les coses que no entenia sobre la vida de les dones grans. Ella es provava unes sabatilles blaves, d’aquelles que qualsevol àvia amb els peus inflats té. Es veu […]
costa molt poc canviar els horaris quan possibiliten llevar-te a les onze del matí i esmorzar un tassó de cereals acomodada al sofà. Com un diumenge qualsevol malposat enmig de la setmana. Una mena d’aturada tècnica on es desconnecten els telèfons i els cervells. I ja va bé, sobretot quan saps que ja no n’hi […]
hauria de preparar una bossa i sortir per la porta sense ganes de tornar. Però mai res és tan fàcil. Com llevar-se alguns matins i tornar sota els mateixos llençols cada nit. Avui, que és un dimarts semblant a un divendres, podria obviar tot això i intentar que sembli senzill. Però és complicat. I tot […]
serveixo de menjar als mosquits que s’espanten de la pluja i em deixen records de la seva estada que trigaré a oblidar. He deixat de rascar-me i he començat a arrencar-me la pell a tires. M’hi posaré sal i les burxaré fins que ja no quedi res que sigui seu. Llavors respiraré alleujada durant uns […]
