serveixo de menjar als mosquits que s’espanten de la pluja i em deixen records de la seva estada que trigaré a oblidar. He deixat de rascar-me i he començat a arrencar-me la pell a tires. M’hi posaré sal i les burxaré fins que ja no quedi res que sigui seu. Llavors respiraré alleujada durant uns quants segons, intensos, i tot tornarà a la normalitat.
-
Filed Under
Comments (2)
No havia sentit mai que la sal fos una bona solució per les ferides, ni tampoc burxar-les. Però tu sabràs el que fas, que jo només ho dic.
Et comprenc perfectament… Aquest any he tasta dues vegades els mosquits tigres. Imagina’t tenir dos turmells en comptes d’un! Quina picadota em va fotre el desgraciat!