després de tot un dia entre reixes en notes tant l’opressió que ni tan sols t’ofegues. Només deixes de respirar. El soroll de les portes que només s’obren si s’ha tancat l’anterior, amb eterna lentitud, i el de passos arrossegats per passadissos sense final. Ens podrien ben deixar aquí a dins, avui, si no signem […]
fa mesos es va començar a moure un munt de gent per dotar tot això d’una mena de premis que ens reconeguessin. Van coincidir dues propostes en el temps ben diferents que, crec, donaran resultats diferents. Avui he descobert que ha començat la fase de votació dels premis blocs catalunya i servidora està a la […]
una mare camina obviant un marrec plorós que darrera seu xiscla frases inintel·ligibles. S’estira de la samarreta i les llàgrimes li rodolen galta avall. Cada dos segons deixa anar un esgarip que no sembla humà. En un entreacte ens ha semblat entendre que cridava todavía estoy muy enfadado: a nosaltres realment ens ho ha semblat. […]
vaig comprar-me una camisa per intentar estirar l’últim sol i avui l’he suat de mala manera enmig d’un prat amb porteries. Coses d’un dissabte, suposo. Vaig fer plans que s’han complert i d’altres que s’han posposat. Tinc entrades pel teatre i piles de llibres gruixuts per llegir. Demà és diumenge i falta massa poc pel […]
aquest any potser ja està massa descolorida, però segueix orgullosa penjada del balcó. És l’única de l’edifici, una entre quaranta-vuit balcons, però té un parell de veïnes que la saluden davant seu. I prou. Aquest any està acompanyada per una mena de germana petita, tota cofoia i amb els colors vius, és la […]
Lo importante es que yo seguí el camino que quería tomar, no el que se esperaba de mí. El que fracasa es aquel que toma el camino que no le emociona. parlem de laberints, de camins plens de pedres i altres obstacles, de raonar les coses fins a límits insospitats, de saber-se perdut abans de […]
aquest matí el despertador no ha tingut temps de sonar. El que m’ha fet obrir els ulls ha estat l’horrible soroll d’un mosquit a punt de mossegar-me l’orella. Ha acabat esclafat a la paret en el moment just en que sonava l’alarma. I a partir d’aquí tot s’ha esdevingut com sempre. El primer dijous de […]
amb el primer dimarts de setembre he canviat el tallat per un suc de taronja. Però aquesta no ha estat l’única novetat. A la taula del costat s’hi ha assegut una holandesa que ens ha regalat unes pastes típiques de nom inpronunciable que ens han encantat. Més tard hem repetit. He seguit enviant mails encapçalats […]
em foraden les entranyes amb broques de mida impensable i esquitxen els llençols de vermell. Se m’adormen totes les parts del cos d’aguantar les agulles que em claven. De les espurnes que m’esquitxen passen als glaçons que es passegen per l’espinada. Em deixen sense descans durant hores i dies esperant que claudiqui; res els sembla […]
caminar per una corda invisible a cent metres d’alçada i sense xarxa. Nedar tranquil·lament entre piranyes. Conduir un cotxe amb els ulls tapats i sense frens per carrils en direcció contraria. Banyar-se amb sals minerals i secadors de cabell endollats dins l’aigua. Menjar un pack sencer de iogurts sense mirar la data de caducitat. I […]
