puc sentir l’olor del tallat d’aquest matí i, si m’hi esforço, la dels canelons de l’última vegada que me’n va cuinar l’àvia. I amb l’olor en recordo les converses i, després, els moments previs. M’he vist a la taula de la cuina amb un munt de quadrats de pasta remullada a sobre de draps de roba, un bol ple de carn i una paciència infinita per enrotllar-ho tot i posar-ho al lloc precís a la safata recoberta de mantega. Tot és millor si ho mires des d’un lloc elevat i amb ulls de nena de dotze anys. O si sempre esmorzes (ben) acompanyada.
-
Filed Under
