m i t j a n i t

aquell dia en que em vaig asseure a la banqueta tapissada de verd de la sabateria al costat d’una dona gran vaig entendre la majoria de les coses que no entenia sobre la vida de les dones grans. Ella es provava unes sabatilles blaves, d’aquelles que qualsevol àvia amb els peus inflats té. Es veu que no li acabaven de fer el pes, es va girar cap a mi i me’n va demanar l’opinió. Jo tenia molta feina a decidir-me entre dues vambes, però vaig girar els ulls cap als seus peus i li vaig dir que eren maques i semblaven còmodes. Al cap de deu minuts jo sabia part de la seva història i m’havia decidit per les vambes amb costures blaves gràcies al seu consell, vam pagar juntes a la caixa i la vaig deixar a la cantonada. Quan avui anant cap a casa una dona gran amb sabatilles blaves m’ha saludat no l’he coneguda, fins que traient-me les vambes he recordat aquell dia. I he pensat, mirant-les, que potser la trobada no ha estat casual.

Tweet