miro fotografies de les vacances d’altres i penso en aquest any que està passant molt ràpid. El vaig començar pensant en les moltes oportunitats que m’oferia i estic arribant al final veient-ne, només, les engrunes. De moment, espero. Miro paisatges, edificis, somriures i no els veig del tot. Falten tres mesos per plegar i no tenir vacances. Suposo que és això. I l’incertesa.
-
Filed Under
Comments (2)
els temps passa molt ràpid i nosaltres hem de triar entre córrer al seu darrere amb la llengua fora, o aturar-nos a admirar el paisatge
Doncs pensa que tot just comencem el desè…ens queden tres mesos per davant per exprimir, i al cap i a la fi, les vacances no hi ha com trobar-les en un simple viatge de rodalies o una tassa de cafè. Per la incertesa si que no hi trobo remei, que se n’ha patit força últimament.