tothom em parlava de londres, i ho feia tan bé que semblava impossible que tornés a casa després de passar-hi quatre dies dient que tampoc n’hi ha per tant… potser van ser les expectatives, o potser el fred i haver estat estornudant i amb al d’ossos, o potser les lliures, els preus desorbitats, els endolls […]
necessito estrenar les meves botes d’aigua i trepitjar bassals sense parar, deixar de preocupar-me per si se’m mullen les vores dels pantalons i esquinçar totes les samarretes que no m’agraden i que encara guardo en massa calaixos. Necessito donar cops de porta i fer tremolar els fonaments, deixar les idees clares i ordenades a sobre […]
he obert la porta a un home de cabells blancs que portava una bossa de plàstic a la mà. Demanava la voluntat amb veu rogallosa. S’han obert altres portes i ha repetit la mateixa frase. Ha aconseguit algunes monedes i tres minuts de conversa en els que s’ha parlat de la crisi econòmica que no […]
ja no recordo què fèiem quan no existia google, però avui pensava en el dia en que em vaig apuntar la seva adreça a l’agenda per primera vegada sense saber escriure-ho bé. La memòria té coses sorprenents. Perquè des d’aquest pensament he anat saltant i m’han vingut al cap persones, classes, dies, sensacions i moments […]
tinc vint-i-cinc contes per llegir i una pel·lícula i tres capítols de dues sèries americanes per visionar. Aquesta tarda em sembla que només podré ratllar de la llista una cosa. És una mitjana molt baixa, ho sé, però els diumenges a la tarda no són bons per fer segons què. Bé, rectifico, no són bons […]
Los fantasmas, al final, siempre le alcanzan a uno, y no hay manera de cerrarles las puertas. Pueden atravesarlas. busco i remiro dins dels calaixos més fondos i grans de tota la casa, sota els testos del balcó i enmig de l’espai que l’armari deixa amb la paret. Res. Busco fins i tot entre els […]
l’alegria s’encomana i les bones notícies arriben acompanyades. Ara feia temps que no rentava els plats mentre el bruce cantava al menjador, però al fer-ho m’he recordat saltant sobre les rajoles de casa per fer passar els nervis o la histèria prèvia a qualsevol cosa. Avui també tocava fer marxar els fantasmes, i les notícies, […]
«El segon model arribava ben embolicat quan el primer es desendollava del món. Va deixar una nota de comiat que ningú va saber llegir.» cap allà al juliol la gent d’Hespèria, pàgina dedicada a la ciència-ficció, la fantasia i el terror, va convocar un concurs de relats breus de ciència ficció mitjançant el twitter. No […]
hi ha qui diu que qualsevol passat va ser millor que el present que vivim. Potser. Depèn. Qui sap. El que sí que és cert és que hi ha gent que viu d’allò que va fer en un passat mentre malviu un present que no se li esgota. I això és el més dur de […]
les immobiliàries són llocs inhòspits, amb sales d’espera com les del dentista i detalls moderns per tot arreu. I entre les revistes només n’hi ha de ventes de pisos i cases i fins i tot restaurants. I són avorrides. I no tenen mai ofertes decents. I hi fa calor. I em sembla que no hi […]
