costa molt poc canviar els horaris quan possibiliten llevar-te a les onze del matí i esmorzar un tassó de cereals acomodada al sofà. Com un diumenge qualsevol malposat enmig de la setmana. Una mena d’aturada tècnica on es desconnecten els telèfons i els cervells. I ja va bé, sobretot quan saps que ja no n’hi haurà cap més d’igual. I és una llàstima: ara és quan més les necessites.
-
Filed Under
Comments (2)
Darreres hores d’aquest diumenge despistat, i ja fins Nadal res de res. Buf, quin pal, no?
Ànims :-)
:-*
Trigaran a tornar els diumenges despistats, però tornaran. I fins llavors, s’hauran d’aprofitar els diumenges legítims i tots els regals que ens faci el calendari. Paciència, que Nadal ja s’acosta no?