entràvem dins l’església amb el cel tapat i els carrers plens de bassals. Un cop dins no ens hem tret la jaqueta. Ens hem assegut i ens hem aixecat repetides vegades. Hem escoltat paraules de gent diversa que venia a dir el mateix, que era el que tots pensàvem. He oblidat el parenostre i les […]
Deep in my heart, there’s no room for crying, but I’m trying to see your point of view Deep in my heart, I’m afraid of dying, I’d be lying if I said I’m not caminava cap a casa amb presses i les mans enfonsades a les butxaques de la jaqueta. Amb un moviment precís vaig […]
Jo no penso fer-me gran. Vull tenir experiències, no pas records. passen els dies i el fred i la pluja i, al final, els carrers sempre estan posats de la mateixa manera. I no és que sigui un problema, no, és que simplement comencen a avorrir. Com les rajoles amb sanefes de la cuina o […]
quan m’hi van convidar no em pensava que m’agradaria tant. I va ser un plaer. Asseguda a un metre de tot podria estendre el braç i tocar-ho amb els dits. Però l’únic que calia era palpar-ho amb tots els sentits. Impecables. Van acabar sense americana i descamisats sense despentinar-se. I sense perdre la nota. No […]
a les dues en punt del migdia tancava l’ordinador i saltava les escales de dues en dues. He perdut el tren. Però asseguda a l’andana he descobert cinc cèntims sota el banc. És allò de l’equilibri, suposo, encara que aquest sigui ben pèssim. No tenia pressa per tornar a casa i crec que era perquè […]
demà és divendres però jo segueixo vivint en un dimecres. A vegades, saltar en el temps és ben possible. Tenir els plans ben lligats ja és més complicat, però s’intenta. Avui, que en realitat és dijous, ens hem passat les cinc hores de feina fent de tot menys treballar, o sigui que també és possible […]
m’assec al sofà i m’hi quedo tota la tarda. Diuen que tinc les tiroides bé, o sigui que la mandra no és culpa seva. De fet, tinc alguns plans per passar l’estona més interessants, però els vaig descartant tots com si desflorés una margarida. Hauria de sortir i trepitjar bassals. O treure el cap per […]
Aquesta gent són especialistes a trobar oxigen sota l’aigua i es capbussen sense ni mullar-se la roba. el dolor em feia estar asseguda a la cadira sense moure cap múscul per por a notar com es tensava. L’altre dolor m’ha dut una sèrie de fotografies en color i a tota pantalla sobre vivències que creia […]
aquest matí he descobert que encara portava lliures al moneder, cosa que ha derivat en no poder-me pagar el cafè al bar de sempre per no tenir ni un trist euro. Tampoc m’han acceptat una argolla d’una llauna indeterminada que em deuria beure fa més anys dels que recordo, que també corre pel moneder, i […]
