m i t j a n i t

quan m’hi van convidar no em pensava que m’agradaria tant. I va ser un plaer. Asseguda a un metre de tot podria estendre el braç i tocar-ho amb els dits. Però l’únic que calia era palpar-ho amb tots els sentits. Impecables. Van acabar sense americana i descamisats sense despentinar-se. I sense perdre la nota. No es pot demanar res més per una tarda de diumenge.

* escoltant Tandoori LeNoir

Tweet