m i t j a n i t

demà és divendres però jo segueixo vivint en un dimecres. A vegades, saltar en el temps és ben possible. Tenir els plans ben lligats ja és més complicat, però s’intenta. Avui, que en realitat és dijous, ens hem passat les cinc hores de feina fent de tot menys treballar, o sigui que també és possible saltar en l’espai sense moure’s de lloc. I és una sort.

Tweet