m i t j a n i t

a les dues en punt del migdia tancava l’ordinador i saltava les escales de dues en dues. He perdut el tren. Però asseguda a l’andana he descobert cinc cèntims sota el banc. És allò de l’equilibri, suposo, encara que aquest sigui ben pèssim. No tenia pressa per tornar a casa i crec que era perquè tots els plans que tenia han canviat tant que ja no els reconec. Potser millor, així res serà com seria i tot vindrà de regal.

Tweet