envejo les coses que es poden carregar d’energia endollant-les al corrent elèctric. Alguns dies em faria molta falta. Tindria una llum taronja que aniria fent pampallugues mentre em quedo quieta en un racó de l’habitació. I un cop el dibuix de la pila estigués complet estaria tan plena d’energia que em desendollaria i podria fer […]
Van caure l’hivern, el març i el fred, cercant la manera, trencant les reixes. hi ha piles de llibres al menjador que necessiten trobar un espai on col·locar-se, però només me’ls miro de tant en tant i els hi trec una mica la pols acumulada. No sé per què, però penso en aquella pel·lícula on […]
costa molt agafar l’auricular del telèfon i haver d’escoltar aquell to amenaçador durant els incomptables segons que triguem en decidir-nos a començar a pitjar números. Més d’una vegada apareix el fragment en que comença a comunicar i ens desperta de l’estupor, fent-nos reaccionar i deixar l’auricular altra vegada al seu lloc. Movem els fulls de […]
en un dilluns qualsevol et despertes de mal humor. Avui, a més, encara amb mal d’esquena i de cervicals. Però en un dilluns qualsevol no s’ajunten tantes bones notícies per centímetre quadrat com en un dilluns particular. Per això, després d’escoltar-ne un parell a través de boques amigues i de viure’n d’altres de ben a […]
Lo real y lo imaginado son una sola cosa. Los pensamientos son reales, incluso las ideas de cosas irreales. avui he decidit, tornant amb tren, que caminaria pels quatre carrers que em porten des de l’estació fins a casa sense auriculars. Escoltant els sons del carrer. Però m’he trobat enfilant la melodia de la cançó […]
la massatgista explica que totes les emocions s’acumulen al fetge, i jo no puc evitar entendre perquè l’inundem de cervesa. Intento recordar l’última vegada que em vaig empassar un sentiment i me’n tornen tants de cop que em maregen. Potser ja estan bé allà on els guardem. Me’ls imagino ordenats en prestatgeries llarguíssimes amb etiquetes […]
a càmera lenta pots veure la successió dels fets i, segurament, descobrir què calia haver fet per evitar el final desastrós en que s’ha convertit. Pitjant la pausa, fins i tot, podries allargar el braç i canviar de lloc algunes coses. Per contra, estàs aquí asseguda, amb un blau al braç per una agulla mal […]
hi ha dies que s’estronquen tan ràpidament com algunes vides, encara que tot comenci en un migdia asolellat d’un dijous de novembre. Amb el sol amagant-se m’allunyo a passos petits. Camino encara sense saber on anar. Intento fer callar la ment amb els auriculars, però el reproductor s’entesta en fer-me escoltar cançons tristes, recollidores, depressives, […]
a punt d’entrar al capítol vuitanta-quatre alço la vista del llibre i la clavo a la noia que seu al compartiment del costat. Em fa patir perquè s’està tornant sorda, i sembla no saber-ho. Alhora, intento esbrinar què li està destrossant les orelles, però no ho aconsegueixo. Quan torno al llibre m’és impossible acabar una […]
tinc més de cent feeds per recórrer i llegir des de fa una setmana i cap correu electrònic interessant que no pugui anar directament a les escombraries. El temps s’atura dins meu, se sent un clac i res no es mou. Però el voltant segueix girant, cada vegada amb més força, i em xucla amb […]
